ELS OBJECTIUS DEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

ORGANITZACIÓ DE LES NACIONS UNIDES
OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE
17 OBJECTIUS PER A TRANSFORMAR EL NOSTRE MÓN
Posar fi a la pobresa en totes les seues formes a tot el món
Posar fi a la fam, aconseguir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició i promoure l'agricultura sostenible
Garantir una vida sana i promoure el benestar per a tots en totes les edats
Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d'aprenentatge durant tota la vida per a tots
Aconseguir la igualtat entre els gèneres i apoderar a totes les dones i les xiquetes
Garantir la disponibilitat d'aigua i la seua gestió sostenible i el sanejament per a tots
Garantir l'accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a tots
Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l'ocupació plena i productiva i el treball decent per a tots
Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació
Reduir la desigualtat en i entre els països
Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguen inclusius, segurs, resilients i sostenibles
Garantir modalitats de consum i producció sostenibles
Adoptar mesures urgents per a combatre el canvi climàtic i els seus efectes
Conservar i utilitzar en forma sostenible els oceans, els mars i els recursos marins per al desenvolupament sostenible
Protegir, restablir i promoure l'ús sostenible dels ecosistemes terrestres, gestionar els boscos de forma sostenible
Promoure societats pacífiques i inclusives per al desenvolupament sostenible, facilitar l'accés a la justícia per a tots i crear institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells
Enfortir els mitjans d'execució i revitalitzar l'Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible

MATÈRIES DE LA
RESPONSABILITAT SOCIAL
EN LA NORMA ISO 2600

La Guía ISO 26000 és la primera norma veritablement universal sobre responsabilitat social i és el fruit de més de 10 anys de treball d’un equip multidisciplinari. Aquesta norma ha aconseguit establir un consens global entorn de: quins principis, matèries fonamentals i assumptes de responsabilitat social haurien de ser tinguts en compte per qualsevol organització; i què hauria de fer l’organització per a posar en pràctica la RS.

Es dirigeix a entitats privades, públiques i no governamentals , siga com siga la seua grandària,  sector o ubicació geogràfica, i brinda directrius sobre els principis, matèries fonamentals i assumptes relacionats amb la responsabilitat social i sobre com poden posar-los en pràctica les organitzacions. La idea és que qualsevol organització que vulga incorporar criteris de responsabilitat social en les seues activitats quotidianes puga comptar amb un estàndard universalment consensuat per a això. Per això, defineix directrius sobre els principis, matèries fonamentals i assumptes relacionats amb la responsabilitat  social i sobre com poden posar-los en pràctica les organitzacions.

Segons l’exposat, la norma ISO 26000 sintetitza una gran diversitat de criteris en una sola norma internacional, coherent i a l’abast de tots, raó per la qual l’estem aplicant en la metodologia d’aquest diagnòstic.

La ISO 26000 identifica set matèries fonamentals de RS que tota organització hauria de considerar en la seua estratègia d’integració de la RS. Aquestes són:

  • Governança
  • Drets humans
  • Pràctiques laborals
  • Medi ambient
  • Pràctiques justes d’operació
  • Assumptes de consumidors
  • Participació activa en la comunitat

Cada organització definirà en la seua estratègia de Responsabilitat Social, sobre quins àmbits treballar en funció dels seus impactes positius i negatius i a les expectatives dels seus públics d’interés.

 

GOVERNANÇA

La governança és el sistema pel qual una organització pren i implementa decisions per a aconseguir els seus objectius . És a més el pilar central de la RS, i és un instrument imprescindible perquè les organitzacions aborden la resta de matèries fonamentals. El seu impacte radica en el fet que a través de la presa de decisions, una organització pot fer possible un canvi cap a una conducta socialment més responsable. Alguns exemples d’accions que podrien desprendre’s d’una bona governança són:

  • Impulsar estratègies i objectius de RS
  • Avançar en matèria de compromís i rendició de comptes
  • Crear una cultura de RS
  • Establir incentius per a aconseguir un acompliment positiu en RS
  • Fer un ús eficient dels recursos
  • Millorar les oportunitats de grups vulnerables (dones, minories ètniques, etc.) per a ocupar llocs de lideratge
  • Atendre les necessitats de les parts interessades i de les generacions futures
  • Millorar la comunicació amb les parts interessades
  • Fomentar la participació de membres de l’organització en les activitats de RS
  • Fer una revisió contínua de la governança de l’organització.

DRETS HUMANS

Els drets humans són aquells drets que posseeixen les persones pel simple fet d’haver nascut. Poden ser civils i polítics (per exemple, el dret a la vida, la llibertat d’expressió, la igualtat davant la llei…) o econòmics, socials i culturals (per exemple, el dret a la salut, a l’alimentació o a un salari digne). Els drets humans:

  • són inherents a la persona: es naix amb ells,
  • són inalienables: ningú pot renunciar a ells, ni ser despullats d’ells,
  • són universals: les persones posseeixen aquests drets, independentment del seu lloc de naixement, cultura, raça, religió, etc.,
  • són indivisibles: ha d’atendre’s a tots per igual, no cal prioritzar entre drets,
  • són interdependents: l’afectació d’un té impactes en la resta.

Para asegurar su cumplimiento, sin delegar esta supervisión a la capacidad del estado en el que opera la empresa, la ISO 26000 recomienda a las organizaciones que hagan un esfuerzo por conocer la normativa internacional sobre derechos humanos, incluyendo la Declaració Universal de Drets Humans (DUDH), el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (PIDCP) y el Pacte Internacional sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC). Això s’ha de fer tant per a la pròpia organització com per a la seua cadena de proveïdors.

L’ISO 26000 identifica huit assumptes a tindre en compte per a abordar el tema de compliment de drets humans:

  • Deguda diligència: assegurar que la presa de decisions i el desenvolupament d’activitats d’una organització no tinguen impactes negatius sobre els drets humans.
  • Situacions de risc per als drets humans: identificar situacions de risc per als drets humans (per exemple: conflictes polítics, fragilitat democràtica, corrupció, pobresa extrema, explotació indiscriminada de recursos naturals, treball infantil…), i emprar totes les mesures que tinga a la seua disposició per a protegir aquests drets.
  • Evitar la complicitat: evitar qualsevol acte o omissió que vulnere els drets humans. Això inclou evitar complicitat directa (violació directa dels drets humans), beneficiosa (obtindre avantatge de la violació dels drets humans per uns altres) i tàcita (no denunciar violacions dels drets humans de les quals es tinga coneixement).
  • Resolució de reclamacions: Posar a la disposició de les seues parts interessades i actors relacionats mecanismes de reclamació, perquè es puguen denunciar possibles abusos i exigir compensació.
  • Discriminació i grups vulnerables: garantir els drets humans dels grups tradicionalment discriminats (dones, xiquets i xiquetes, discapacitats, pobles indígenes, minories ètniques, immigrants, etc.).
  • Drets civils i polítics: identificar els drets civils i polítics i fer tot el que estiga al seu abast per a respectar-los i, si és possible, garantir-los.
  • Drets econòmics, socials i culturals: identificar els drets econòmics, socials i culturals i fer tot el que estiga al seu abast per a respectar-los i, si és possible, garantir-los. Es tracta de drets com l’educació, la salut, l’alimentació, un treball en condicions favorables i justes, etc.
  • Principis i drets fonamentals en el treball: garantir la llibertat d’associació i negociació col·lectiva, la igualtat d’oportunitats i la no discriminació, i evitar el treball forçós i el treball infantil.

PRÀCTIQUES LABORALS

Les pràctiques laborals d’una organització són totes aquelles pràctiques i polítiques que involucren a les i els treballadors de la pròpia organització així com a les persones que treballen en les empreses que presten serveis a l’organització.

Les polítiques inclouen, per exemple: reclutament, formació i desenvolupament, salut, seguretat, procediments disciplinaris, promoció, jornada laboral, remuneració, etc.

A través d’unes bones pràctiques laborals, una organització pot influir en el context social de forma molt positiva: foment d’ocupació per a col·lectius en risc d’exclusió social, promoció de la conciliació, reducció de la bretxa laboral entre homes i dones.

Seguint l’ISO 26000, alguns assumptes relacionats amb les pràctiques laborals són: contribuir a augmentar la qualitat de vida les persones que treballen per a l’organització; realitzar un esforç continu per millorar la situació dels treballadors, fomentar i garantir el major nivell possible de benestar mental, físic i social dels seus treballadors, i previndre danys en la salut que puguen ser ocasionats per les condicions laborals; preocupar-se per la formació dels empleats i impulsar al màxim les capacitats humanes: facilitar una vida llarga i saludable, amb accés al coneixement i la informació, i amb oportunitats polítiques, econòmiques i socials.

 

MEDI AMBIENT

Tota organització genera impactes en el medi ambient: consum d’aigua, emissions de carboni, impacte en la biodiversitat i els ecosistemes, generació de residus i contaminants, … La norma ISO 26000 dona un toc d’atenció per , entenent la importància dels factors econòmics, socials, de salubritat i ambientals derivats i la interrelació que existeix entre ells. Tota organització hauria de tindre en compte:

  1. Prevenció de la contaminació: el primer que hauria de fer una organització és tractar de previndre al màxim la generació d’agents contaminants: emissions a l’aire, abocats a l’aigua, gestió dels residus i ús de productes químics d’alt risc, així com a altres formes de contaminació (radiacions, agents infecciosos, espècies invasores, sorolls, olors, etc.).
  2. Ús sostenible dels recursos: garantir la disponibilitat de recursos en el futur, mitjançant un ús responsable en el present.
  3. Mitigació i adaptació al canvi climàtic: fer tot el possible per a minimitzar l’emissió de gasos efecte d’hivernacle i prendre mesures per a reduir la vulnerabilitat davant el canvi climàtic.
  4. Protecció del medi ambient, biodiversitat i restauració d’hàbitats naturals: revertir l’impacte negatiu de l’activitat humana en l’estabilitat dels ecosistemes mitjançant un ús socialment responsable dels recursos naturals. La protecció i restauració si escau, de la biodiversitat i els ecosistemes, l’ús sostenible de la terra i els recursos naturals, i el foment d’un desenvolupament urbà i rural en harmonia amb el medi ambient són factors clau a tindre en compte.

PRÀCTIQUES JUSTES D’OPERACIÓ

Les pràctiques justes d’operació fan referència a la necessitat que l’organització tinga un comportament ètic en les seues relacions amb altres organitzacions, així com amb les seues parts interessades.

  1. Anticorrupció: l’organització ha d’implementar polítiques i pràctiques que eviten que es produïsca abús de poder per a obtindre beneficis personals: suborn, frau, desfalc, blanqueig de diners i tràfic d’influències, etc… Per a això la formació, motivació i educació del personal sobre comportaments anticorrupció són fonamentals.
  2. Participació política responsable: facilitar processos i polítiques públiques per a millorar la qualitat de vida de les persones.
  3. Competència justa: realitzar activitats d’acord amb les lleis en matèria de competència, mecanismes per a evitar ser còmplice de conductes anti competència, a desenvolupar el coneixement dels seus treballadors en matèria de competència justa i a no aprofitar-se de possibles contextos desfavorables (com la pobresa) per a obtindre benefici econòmic.
  4. Promoure la responsabilitat social en la cadena de valor: influir en altres organitzacions amb les quals es relaciona en la cadena de valor, perquè adopten un comportament socialment responsable.
  5. Respecte als drets de propietat: processos i polítiques concordes amb aquest dret i no involucrar-se en activitats que el vulneren.

ASSUMPTES DE LES USUÀRIES I USUARIS

És important que les organitzacions assumisquen certes responsabilitats amb els seus consumidors, i desenvolupen per a això estratègies amb informació veraç. També es recomana desenvolupar capacitació en certs aspectes. Hi ha set assumptes que, segons l’ISO 26000, cal treballar en relació amb el consumidor i la RS de l’organització: 

  1. Pràctiques justes de màrqueting, informació objectiva i imparcial i pràctiques justes de contractació
  2. Protecció de la salut i la seguretat de les i els usuaris: oferir productes i serveis segurs i saludables.
  3. Consum sostenible
  4. Serveis d’atenció a les i els usuaris, suport i resolució de queixes i controvèrsies: oferir mecanismes perquè les i els usuaris puguen satisfer les seues necessitats després d’haver adquirit un producte o gaudit un servei.
  5. Protecció i privacitat de les dades dels consumidors: l’ISO 26000 subratlla la importància de protegir el dret a la privacitat i confidencialitat de les dades dels consumidors.
  6. Accés als serveis.
  7. Educació i presa de consciència: desenvolupar activitats que faciliten que els consumidors tinguen coneixement dels seus drets i responsabilitats.

PARTICIPACIÓ ACTIVA I DESENVOLUPAMENT DE LA COMUNITAT

L’ISO 26000 proposa desenvolupar polítiques i processos que contribuïsquen al desenvolupament polític, econòmic i social de les comunitats de la zona d’influència de les organitzacions. La guia convida a l’organització a involucrar-se en els següents assumptes: 

  1. Participació activa en la comunitat universitària: per a això, se suggereix participar i donar suport a institucions o grups de la societat civil a fi d’ajudar la resolució de problemes en la comunitat.
  2. Educació i cultura: a aquest efecte, es recomana que des de l’organització es promoguen permanentment l’educació i la cultura.
  3. Creació d’ocupació i desenvolupament d’habilitats: les decisions d’inversió i contractació de l’organització haurien de tindre en compte el seu impacte potencial sobre l’ocupació i tractar de maximitzar la creació d’ocupacions de qualitat.
  4. Desenvolupament i accés a tecnologia: per a això es proposa facilitar el desenvolupament i accés dels ciutadans a les tecnologies modernes, bé directament o mitjançant aliances amb altres organitzacions i associacions.
  5. Generació de riquesa i ingressos: enfortir els recursos econòmics i relacions socials en benefici de la comunitat. En concret, hauria de prestar-se especial atenció als grups vulnerables: minories ètniques, dones en situació de risc, etc.
  6. Salut: afavorir aquelles activitats que minimitzen els riscos i maximitzen els efectes positius per a la salut de la comunitat.
  7. Inversió social: desenvolupar projectes d’inversió en els quals participe l’organització milloren la qualitat de vida de les persones de la comunitat.

RECOMANACIONS

GOVERNANÇA INSTITUCIONAL I POLÍTIQUES DE GESTIÓ

 

  • Desenvolupar una política específica de RSU i valorar la necessitat de formular altres polítiques relacionades amb Biodiversitat, Canvi Climàtic, Diversitat i Proveïdors, així com altres estratègies, mecanismes o plans que faciliten la seua implementació.
  • Definir una Estratègia de RS – UA alineada amb l’estratègia 2014-109 UA 40, i amb els ODS, que siga aprovat pel Consell de Govern i Consell Social.
  • Revisar la definición de RSU per a la UA.
  • Crear una Comissió de RS que integre i coordine la gestió de la RS en les diferents instàncies de la universitat i impulse de forma transversal la gestió de la RSU en tota la comunitat.
  • Identificar els grups d’interés per a la universitat i planificar la seua relació amb aquests.
  • Desenvolupar memòries de sostenibilitat anuals que recullen els avanços i reptes de la Universitat en matèria de RS, i desenvolupar processos de presentació i comunicació els grups d’interés.
  • Definir i publicar un codi ètic o codi de conducta, que reculla els principis i valors que han de ser assumits per tota la comunitat universitària i siga aprovat en Consell de Govern. Una vegada definit, serà necessari realitzar accions formatives i informatives sobre el mateix per a tota la comunitat universitària.
  • Revisar si la figura de Defensor Universitari funciona com un canal que atén totes les necessitats implícites en un sistema de gestió integral de l’ètica. En cas contrari, enfortir aquesta unitat amb formació i altres accions que es consideren oportunes.
  • Redefinir la informació a reflectir en els informes periòdics de l’oficina del Defensor Universitari, per a donar traçabilitat a les accions i conéixer millor la realitat interna.
  • Valorar la necessitat de redactar una <*strong>política específica per a la gestió dels Drets Humans d’acord amb les directrius de l’ONU sobre Empreses i Drets Humans o un altre estàndard internacional.
  • Desenvolupar accions formatives específiques relacionades amb la responsabilitat social en general o amb els seus aspectes específics.
  • Elaborar una de base de dades d’empreses de l’entorn local socialment responsables per a incorporar-les com a proveïdors de productes a adquirir per la UA (per a actes de protocol, per exemple).
  • Assessorar l’equip de protocol de la UA, la venda de productes de la botiga UA i altres instàncies que projecten directament la imatge de la UA sobre productes socialment responsables.
  • Promoure la venda de aliments orgànics i de comerç just.
  • Impulsar el reconeixement de la Institució com a Universitat per el comerç just.
  • Aplicar enquestes de satisfacció d’alumnat i del professorat de totes les facultats i publicar resultats anualment.
  • Realitzar informe anual sobre indicadors de la gestió de residus.
  • Analitzar quins residus es podrien reduir o evitar amb campanyes de sensibilització en la UA o altres mesures normatives. Ex. Evitar bosses de plàstic.
  • Definir una meta de reducció de l’ús del plàstic per al 2018.
  • Dotar als edificis dels mecanismes d’estalvi energètic necessaris.
  • Definir una estratègia de reducció/compensació d’emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEI) i lluita contra el canvi climàtic d’acord amb el Protocol d’emissions de GEI o estàndards basats en aquest protocol.
  • Registrar la petjada de carboni en el registre nacional.
  • Desenvolupar una APP de Mobilitat sostenible – UA (fomenta la mobilitat sostenible i el sentit de pertinença).
  • Definir un pla d’acció en gestió de la Biodiversitat al campus.
  • Enfortir els requisits ambientals per a evitar l’ús de certs materials al campus i afavorir els principis de l’economia circular8.
  • Valorar el incentiu d’altres aspectes de la RS en els processos de compres: prioritzar proveïdors de la zona prevalent la proximitat (suport econòmic a l’entorn i reducció d’emissions), fomentar la contractació de béns o serveis a col·lectius en risc o minories (ex. empreses operades per persones amb discapacitat, associacions de dones, comerç just…).
  • Definir un pla de acció social, alineat a les prioritats en RS, amb objectius i accions concretes i una organització anual.

    8. L’economia circular és un concepte econòmic que s’interrelaciona amb la sostenibilitat, i l’objectiu de la qual és que el valor dels productes, els materials i els recursos (aigua, energia,…) es mantinga en l’economia durant el major temps possible, i que es reduïsca al mínim la generació de residus. Es tracta d’implementar una nova economia, circular -no lineal-, basada en el principi de «tancar el cicle de vida» dels productes, els serveis, els residus, els materials, l’aigua i l’energia.

    APRENENTATGE I ENSENYAMENT

    • Homogeneïtzar les competències relacionades amb la Responsabilitat Social del futur professional definint almenys una que estiga present en tots els graus.
    • Revisar els plans d’estudi de graus directament relacionats amb algun aspecte de la gestió de la Responsabilitat Social (ex. Recursos humans) i identificar oportunitats d’actualització a les noves exigències de la societat.
    • Desenvolupar una oferta de pràctiques en departaments de sostenibilitat d’empreses o en projectes vinculats amb la gestió de la sostenibilitat en les empreses.
    • Dissenyar una assignatura optativa a la qual puguen accedir els alumnes de qualsevol grau de la Universitat d’Alacant o almenys una assignatura que puga inserir-se en la facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Una altra opció és valorar la creació d’un curs amb crèdits de lliure elecció sobre Gestió de la Responsabilitat Social, que els permeta acostar-se al concepte i relacionar-lo amb la seua àrea de coneixement i futures responsabilitats laborals o un títol propi.
    • Oferir orientacions sobre les eixides professionals possibles per a alumnes tornats de totes les carreres en el sector privat, i fer rondes amb empreses

    INVESTIGACIÓ

    • Definir l’impacte a la societat de les investigacions desenvolupades en la UA.
    • Incentivar investigacions orientades a la solució de problemes socials i ambientals (premi anual a una o diverses investigacions).
    • Introduir mesures relacionades amb la gestió ètica en la investigació.
    • Adhesió de la UA a la ¨Carta europea de l’Investigador” i al ¨Codi de Conducta per a la contractació d’investigadors”.
    • Fer una reunió anual amb les Empreses de Base Tecnològica de la UA, per a conéixer els seus avanços i dificultats.
      Aviso Legal y Política de Privacidad | Copyright © 2018 | | Diseñado por: