Marc teòric
i metodològic

La Responsabilitat Social (RS) és la competència d’una organització davant els impactes que les seues decisions i activitats ocasionen en la societat i el medi ambient, mitjançant un comportament ètic i transparent que:

  • Contribuïsca al desenvolupament sostenible, incloent la salut i el benestar de la societat.
  • Prenga en consideració les expectatives de les parts interessades.

  • Complisca amb la legislació aplicable i siga coherent amb la normativa internacional de comportament.

(ISO 26000:2010).

La RS, ha d’estar integrada en tota l’organització i portar-se a la pràctica en totes les relacions amb els seus grups d’interés.

 

¨La Universitat, com a organització, ha d’aplicar aquesta mateixa definició a la seua gestió responsable. No obstant això, el seu RS s’ha d’estendre a tots els àmbits en els quals la Universitat impacta, que superen els límits de la gestió organitzativa. Segons això, podem definir la Responsabilitat Social Universitària (RSU) com la capacitat de la Universitat d’aplicar un conjunt de principis i valors en la realització de les seues funcions bàsiques: formació acadèmica i pedagògica, investigació i difusió, gestió de l’organització i participació social, mitjançant la creació de canals de comunicació i participació per a respondre a les demandes dels seus grups d’interés¨.

La Universitat genera impactes en les seues actuacions quotidianes, que poden classificar-se en:

  • Impactes de funcionament organitzatiu: com qualsevol organització, la Universitat genera impactes en la vida del seu personal administratiu, docent i estudiantil, en les seues comunitats pròximes, així com en el medi ambient.
  • Impactes educatius: la Universitat té un impacte sobre la formació de joves i professionals, la seua manera d’entendre i interpretar el món, el seu comportament i els seus valors. Influeix també sobre la deontologia professional, així com en l’ètica professional de les disciplines i el seu paper social.
  • Impactes cognitius i epistemològics: la Universitat orienta la producció del saber i les tecnologies, i articula la relació entre la ciència i la societat. Influeix també en la definició i selecció dels problemes a tractar per la ciència.
  • Impactes socials: la Universitat té un impacte sobre la societat i el seu desenvolupament econòmic, social i polític. A més de formar als professionals i líders del futur, és un actor social que influeix en el progrés, l’accés al coneixement i la solució als problemes que es plantegen en la societat actual.

D’això es deriva el que anomenem els 4 eixos de la Responsabilitat Social Universitària.

Gràfic 1: Components de la Responsabilitat Social Universitària.
Font: Elaboració pròpia.

Després de la declaració de Nacions UnidesTransformant el nostre món: l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible”, s’inicia un procés global de treball cap a l’assoliment dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) definits en aquesta agenda. Els ODS estan cridats a influir en les estratègies i accions de Governs, empreses i organitzacions de tots els països. En un breu període de temps han suscitat un gran interés.

Segons la guia¨COM COMENÇAR AMB ELS ODS EN LES UNIVERSITATS. UNA GUIA PER A LES UNIVERSITATS, ELS CENTRES D’EDUCACIÓ SUPERIOR I EL SECTOR ACADÈMIC4,

¨Els ODS també tenen una gran rellevància per a les Universitats i, de manera més general, per al sector serveis i per a altres institucions acadèmiques. Comprometre’s amb els ODS també beneficiarà en gran manera a les Universitats, perquè ajudarà a demostrar la seua capacitat d’impacte, atraurà l’interés de formació relacionada amb els ODS, crearà noves aliances, permetrà accedir a noves fonts de finançament i definirà a la Universitat com a institució compromesa (…). L’educació i la investigació es reflecteixen explícitament en diversos dels ODS en els quals les Universitats tenen un paper directe. No obstant això, la contribució de les Universitats als *ODS és molt més àmplia, ja que poden donar suport tant la implementació de cadascun dels ODS com la del propi marc dels ODS.¨ 

Per tot això, resulta necessari alinear els esforços en Responsabilitat Social i l’estratègia universitària amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, per a planificar i mesurar d’aquesta forma la contribució de la UA amb el compliment de la Agenda 2030.

4. Guia elaborada per la Sustainable Development Solutions Network (SDSN) Australia / Pacífico en col·laboració amb els ACTS (Australian Campuses Towards Sustainability) i la Secretària Global de SDSN.

Según la guía, las principales áreas de contribución de las Universidades al logro de los ODS son:

  • Aprenentatge i ensenyament: Dotar a l’alumnat del coneixement, les habilitats i la motivació suficient per a comprendre i abordar els ODS (de manera general, “Educació per al Desenvolupament Sostenible”, EDS); proporcionar experiència acadèmica o professional en profunditat per a implementar solucions als ODS; proporcionar una educació assequible i inclusiva per a tots; fomentar el desenvolupament de les capacitats d’estudiants i professionals de països en desenvolupament; i apoderant i mobilitzant a la joventut.
  • Investigació: Dotar del coneixement necessari, les proves científiques, les solucions, tecnologies, vies i innovacions per a recolzar i donar suport a la implementació dels ODS per part de la comunitat; proveir als països en desenvolupament de capacitat d’emprenedoria i utilització de la investigació; col·laborar i donar suport a empreses innovadores per a implementar solucions ODS; potenciar la diversitat en investigació; i formar als estudiants en la investigació del desenvolupament sostenible.
  • Governança institucional, polítiques de gestió i extensió universitària: Implementar els principis dels ODS a través de la gestió i govern de la Universitat en els seus diferents aspectes: ocupació, finances, serveis universitaris, instal·lacions, adquisicions, recursos humans i gestió acadèmica i d’estudiants.
  • Lideratge social: enfortir el compromís públic de la Universitat i de la seua implicació en l’abordatge dels ODS; iniciar i facilitar el diàleg i l’acció intersectorial; assegurar la presència del sector educatiu superior en la implementació nacional dels ODS; ajudar a dissenyar polítiques basades en els ODS; i demostrar el compromís universitari amb els ODS.

Atés que els 4 eixos de la RSU (Gràfic 1) estan directament relacionats amb les principals àrees de contribució als ODS, el diagnòstic i posteriorment el pla de RS, s’articularà en aquestes últimes segons reflecteix el Gráfico 2:

Gràfic 2: Àrees principals de contribució de les Universitats a l’assoliment dels ODS.

Font: Elaboració pròpia.

 

Posteriorment, i alineats amb la norma ISO 260005 , s’han classificat aquestes accions per temes, segons les 7 matèries fonamentals que se citen en la ISO, i que reflecteixen la transversalitat de la Responsabilitat Social. Aquestes són:

  • Governança
  • Drets humans

  • Pràctiques laborals

  • Medi ambient

  • Pràctiques justes d’operació

  • Assumptes de consumidors

  • Participació activa en la comunitat

5. La Guia ISO 26000, és la primera norma veritablement universal sobre responsabilitat social i és aplicable a tota mena d’organitzacions, privades, publiques i no governamentals, de qualsevol grandària, sector o ubicació geogràfica. Per aquesta raó l’estem aplicant en la metodologia d’aquest diagnòstic. Aquesta norma sintetitza una gran diversitat de criteris en una sola norma internacional, amb la idea que qualsevol organització que vulga incorporar criteris de responsabilitat social en les seues activitats quotidianes puga comptar amb un estàndard universal. Més informació en el Anexo 7.1.

GOVERNANÇA: La governança és el sistema pel qual una organització pren i implementa decisions per a aconseguir els seus objectius. És a més el pilar central de la RS, i és un instrument imprescindible perquè les organitzacions aborden la resta de matèries fonamentals.

DRETS HUMANS: Els drets humans són aquells drets que posseeix tot individu pel simple fet d’haver nascut. Per a assegurar el seu compliment, sense delegar aquesta supervisió a la capacitat de l’estat en el qual s’opera, l’ISO 26000 recomana conéixer la normativa internacional sobre drets humans. Això s’ha de fer tant per a la pròpia organització com per a la seua cadena de proveïdors.

PRÀCTIQUES LABORALS: Les pràctiques laborals d’una organització són totes aquelles pràctiques i polítiques que involucren als treballadors de la pròpia organització o a treballadors subcontractats. A través d’unes bones pràctiques laborals, una organització pot influir en el context social de forma molt positiva: foment d’ocupació per a col·lectius en risc d’exclusió social, promoció de la conciliació, o reducció de la bretxa laboral entre homes i dones.

MEDI AMBIENT: Tota organització genera impactes en el medi ambient: consum d’aigua, emissions de carboni, impacte en la biodiversitat i els ecosistemes, generació de residus… La norma ISO 26000 planteja abordar l’àmbit del medi ambient de forma integral, entenent la importància dels factors econòmics, socials, de salubritat i ambientals derivats i la interrelació que existeix entre ells.

PRÀCTIQUES JUSTES D’OPERACIÓ: Las prácticas justas de operación hacen referencia a la necesidad de que la organización tenga un comportamiento ético en sus relaciones con otras organizaciones, así como con sus partes interesadas.

ASSUMPTES DE CONSUMIDORS: És important que les organitzacions assumisquen certes responsabilitats amb els seus consumidors, i desenvolupen per a això estratègies de màrqueting amb informació veraç. També es recomana desenvolupar capacitació a aquests consumidors en temes de consum responsable, entre altres.

PARTICIPACIÓ ACTIVA I DESENVOLUPAMENT DE LA COMUNITAT: L’ISO 26000 proposa desenvolupar polítiques i processos que contribuïsquen al desenvolupament polític, econòmic i social de les comunitats de la zona d’influència. Per a això suggereix donar suport a institucions o grups organitzats de la societat civil, promoure l’educació permanent i la cultura, enfortir les relacions socials i recursos econòmics, especialment, amb els de de grups en situació o risc d’exclusió social.

Aquesta classificació permet creuar informació en la següent matriu la finalitat de la qual és facilitar l’anàlisi de forma ordenada i classificada.

Aviso Legal y Política de Privacidad | Copyright © 2018 | | Diseñado por: