Responsabilitat Social

Universitària

La La Responsabilitat Social (RS) és la competència d’una organització davant els impactes que les seues decisions i activitats ocasionen en la societat i el medi ambient, mitjançant un comportament ètic i transparent que:

  • Contribuïsca al desenvolupament sostenible, incloent-hi la salut i el benestar de la societat.
  • Prenga en consideració les expectatives de les seues parts interessades.
  • Complisca amb la legislació aplicable i siga coherent amb la normativa internacional de comportament.

(ISO 26000:2010)

L’RS ha d’estar integrada en tota l’organització i portar-se a la pràctica en totes les relacions amb els seus grups d’interès.

La Universitat, com a organització que és, ha d’aplicar aquesta mateixa definició a la seua gestió responsable. No obstant això, el seu RS s’ha d’estendre a tots els plànols en què la Universitat impacta, que superen els límits de la gestió organitzativa. Segons això, podem definir la Responsabilitat Social Universitària (RSU) como, podem definir la Responsabilitat Social Universitària (RSU) com la capacitat de la Universitat d’aplicar un conjunt de principis i valors en la realització de les seues funcions bàsiques: formació acadèmica i pedagògica, recerca i difusió, gestió de l’organització i participació social, mitjançant la creació de canals de comunicació i participació per a respondre a les demandes dels seus grups d’interès.

 

A Espanya, el Consell de Ministres va aprovar el 24 d’octubre de 2014 l’Estratègia Espanyola de Responsabilitat Social de les Empreses 2014-2020 , que està sent duta a terme pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, i s’emmarca en el Pla Nacional de Reformes per a impulsar iniciatives que enfortisquen l’economia Espanyola i per a avançar cap a l’Estratègia Europa 2020. Entre les 10 línies d’actuació d’aquesta estratègia, es troba una que es denomina Integració de l’RSE en l’educació, la formació i en la recerca, en la qual es parla de mesures per a incloure l’RSE en l’ensenyament universitària (mesurada núm. 13). (medida nº 13).

La dimensió social de la Universitat, a través de la seua funció docent, investigadora i d’extensió universitària, és de vital importància en l’avanç cap al Desenvolupament Sostenible i la Responsabilitat Social (RS). No es pot obviar, a més, la seua funció en la transmissió de valors en la societat i en la seua comunitat més pròxima. Per això, ha d’incorporar de forma integral aspectes relatius a l’ètica professional, el desenvolupament de competències clau i iniciatives emprenedores, així com l’impacte de les tecnologies i processos propis en termes de sostenibilitat social i ambiental, sent motor de canvi per als futurs i futures professionals1

1. Grup de Treball sobre Educació, formació i divulgació de l’RSE. La Responsabilitat Social de les Empreses (RSE) el Desenvolupament Sostenible i el Sistema d’Educació i Formació. Consell Estatal de la Responsabilitat Social de les Empreses (CERSE). Madrid (2010)

La Universitat genera impactes en les seues actuacions quotidianes, que poden classificarse en:

  • Impactes de funcionament organitzatiu: com qualsevol organització, la Universitat genera impactes en la vida del seu personal administratiu, docent i estudiantil, en les seues comunitats properes, així com en el medi ambient.
  • Impactes educatius: la Universitat té un impacte sobre la formació de joves i professionals, la seua manera d’entendre i interpretar el món, el seu comportament i els seus valors. Influeix també sobre la deontologia professional, així com en l’ètica professional de les disciplines i el seu paper social.
  • Impactes cognitius i epistemològics: la Universitat orienta la producció del saber i les tecnologies, i articula la relació entre la ciència i la societat. Influeix també en la definició i la selecció dels problemes a tractar per la ciència.
  • Impactes socials: la Universitat té un impacte sobre la societat i el seu desenvolupament econòmic, social i polític. A més de formar els professionals i líders del futur, és un actor social que influeix en el progrés, l’accés al coneixement i la solució dels problemes que es plantegen en la societat actual.

Com a institucions amb important impacte social, les universitats no poden quedar-se fora de l’aplicació de l’RS. No obstant això, la Responsabilitat Social Universitària (RSU) és encara un repte sobre el qual avançar, que requereix de suport d’altres institucions, recerca i professionalització, per a aconseguir el mateix grau demaduresa que ha aconseguit la matèria en altres sectors.

El Informe RESPONSABILITAT SOCIAL EN LES UNIVERSITATS: Del coneixement a l’acció. Pautes per a la seua implantació2, descriu tres tipus d’universitats a Espanya segons la seua gestió de la Responsabilitat Social:

  • Universitats RSU: per a les universitats que afirmen implementar accions d’RSU
  • Universitats Pre-RSU: per a aquelles universitats que només realitzen algunes accions aïllades en matèria d’RS com ara cursos de formació, jornades, seminaris, grups de recerca, càtedres en matèria d’RSC o que inclouen en els seus plans d’estudis assignatures de Responsabilitat Social. No es poden enquadrar dins del grup anterior, ja que fomenten i difonen l’RS però sense arribar a aplicar-la en la mateixa institució.
  • Universitats No-RSU: aquelles que no presenten cap tipus d’activitat en l’àmbit de l’RS.

Fins a desembre de 2014, hi havia 39 universitats a escala nacional en el primer grup, entre elles la Universitat d’Alacant (UA).

2. Informe RESPONSABILITAT SOCIAL EN LES UNIVERSITATS: Del coneixement a l’acció. Pautas para su implantación, desenvolupat conjuntament entre Forética i el grup de recerca ENGINYERIA I GESTIÓ RESPONSABLE (iGR), i la col·laboració de Santander Universitats, la Càtedra de Responsabilitat Social Corporativa de la Universitat d’Alcalá i l’Institut d’Anàlisi Econòmica i Social (IAES).

Com pot la Universitat contribuir al desenvolupament de la societat aplicant la Responsabilitat Social de forma transversal?

 

  1. Responent al repte de formar amb qualitat tota la ciutadania que ho requerisca
  2. Promovent una recerca dirigida a la resolució innovadora dels problemes als quals s’enfronta la societat, sent alhora un nínxol de lliure creació de coneixement.
  3. Atenent a l’aplicació del coneixement als àmbits productius que són capaços d’absorbir-ho en el país, però sense descurar la participació en iniciatives de llarg recorregut i excel·lència.
  4. Jugant un paper protagonista en la intensificació de la cohesió social, la cultura i els valors ciutadans exercint la seua responsabilitat social, sense oblidar que han de ser també actors principals en el desenvolupament econòmic i tecnològic.
  5. Millorant l’autonomia científica i acadèmica, així com l’ús de recursos materials i humans.
  1. Incrementant la seua responsabilitat davant la societat amb la rendició de comptes dels resultats obtinguts.
  2. Impulsant la valoració ciutadana de la universitat, com a institució que genera desenvolupament econòmic i progrés social.

D’altra banda, després de la declaració de Nacions Unides “Transformant el nostre món: l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible” (25 de septembre de 2015), s’engega una estratègia global cap a l’assoliment dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) definits en aquesta agenda (més informació en (más información en annex 7.1). Els ODS estan cridat a influir en les estratègies i accions de governs, empreses i organitzacions de tots els països.

Segons la guia COM COMENÇAR AMB ELS ODS EN LES UNIVERSITATS. UNA GUIA PER A les UNIVERSITATS, ELS CENTRES D’EDUCACIÓ SUPERIOR I EL SECTOR ACADÈMIC3

“els ODS també tenen una gran rellevància per a les universitats i, de manera més general, per al sector serveis i per a altres institucions acadèmiques. Comprometre’s amb els ODS també beneficiarà en gran mesura les universitats, ja que ajudarà a demostrar la seua capacitat d’impacte, atraurà l’interès de formació relacionada amb els ODS, crearà noves aliances, permetrà accedir a noves fonts de finançament i definirà la universitat com a institució compromesa (…). L’educació i la recerca es reflecteixen explícitament en diversos dels ODS en els quals les universitats tenen un paper directe. No obstant això, la contribució de les universitats als ODS és molt més àmplia, ja que poden donar suport tant a la implementació de cadascun dels ODS com a la del mateix marc dels ODS”.

3 Guia elaborada per la Sustainable Development Solutions Network (SDSN) Austràlia / Pacífic en col·laboració amb els ACTS (Australian Campuses Towards Sustainability) i la Secretària Global de SDSN.

Per tot això, resulta necessari alinear els esforços en Responsabilitat Social i l’estratègia universitària amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, per a planificar i mesurar d’aquesta forma la contribució de la UA amb el compliment de l’Agenda 2030.

Segons la guia, les principals àrees de contribució de les universitats a l’assoliment dels ODS són

 

  1. Aprenentatge i ensenyament: Dotar l’alumnat del coneixement, les habilitats i la motivació suficient per a comprendre i abordar els ODS (de manera general, “Educació per al Desenvolupament Sostenible”, EDS); proporcionar experiència acadèmica o professional en profunditat per a implementar solucions als ODS; proporcionar una educació assequible i inclusiva per a tots; fomentar el desenvolupament de les capacitats d’estudiants i professionals de països en desenvolupament; i empoderant i mobilitzant la joventut.
  2. Recerca: Dotar del coneixement necessari les proves científiques, les solucions, les tecnologies, les vies i les innovacions per a donar suport a la implementació dels ODS per part de la comunitat; dotar els països en desenvolupament de capacitat d’emprenedoria i utilització de la recerca; col·laborar amb empreses innovadores per a implementar solucions orientades a l’abast dels ODS; potenciar la diversitat en recerca; i formar l’alumnat en la recerca del desenvolupament sostenible.
  3. Governança institucional, polítiques de gestió i extensió universitària:

    Implementar els principis dels ODS a través de la gestió i el govern de la universitat en els seus diferents aspectes: ocupació, finances, serveis universitaris, instal·lacions, adquisicions, recursos humans i gestió acadèmica i d’estudiants

  4. Lideratge social: enfortiment del compromís públic de la universitat i de la seua implicació en l’abordatge dels ODS; iniciar i facilitar el diàleg i l’acció intersectorial; assegurar la presència del sector educatiu superior en la implementació nacional dels ODS; ajudar a dissenyar polítiques basades en els ODS; i demostrar el compromís universitari amb els ODS.

Gràfic 1: Àrees principals de contribució de les universitats a l’assoliment dels ODS
Font: Elaboració pròpia

Aviso Legal y Política de Privacidad | Copyright © 2018 | | Diseñado por: